Descripció

Som iguals davant de la mort?

El jardí melangiós és una visita comentada al cementiri municipal, un dels espais patrimonials més desconeguts de la nostra ciutat, que permet descobrir-lo a través dels diferents recintes com un espai de memòria col·lectiva i, alhora, com un patrimoni que permet entendre la història social, cultural, artística i religiosa de Sant Feliu de Guíxols al llarg del temps. Al mateix temps, es potencia la reflexió sobre la universalitat de la mort i sobre les diferents maneres de viure-la, representar-la i recordar-la segons l’època, la cultura, la religió i la condició social.
La visita s’inicia a la plaça del Monestir, antiga zona funerària de la ciutat, on es contextualitza l’evolució dels espais d’enterrament i el trasllat dels cementiris fora dels nuclis urbans durant el segle XIX. Des d’aquest punt, l’itinerari continua fins a l’actual cementiri municipal, on se’n visiten les zones més significatives: el primer recinte, les tombes, mausoleus i panteons de la burgesia, el cementiri actual i el cementiri civil o neutre.
La proposta adapta la dinàmica segons el nivell educatiu. Per l’alumnat d’ESO, l’activitat es basa en la descoberta i interpretació de la simbologia funerària. Cada alumne o petit grup rep un símbol que haurà d’identificar durant el recorregut i interpretar a partir de l’observació. A Batxillerat, en canvi, la proposta aprofundeix en l’anàlisi artística, arquitectònica i contextual del patrimoni funerari. L’alumnat realitza un anàlisi formal de la tomba de la Família Casas i identifica els principals estils artístics presents en diversos monuments, com el neogòtic, l’eclecticisme i el modernisme. D’aquesta manera, les tombes esdevenen una font per interpretar tant la història de l’art com la societat que les va construir.
Finalment, l’activitat permet aproximar-se a la diversitat religiosa i cultural present al cementiri, especialment a través del cementiri neutre, les tombes de la comunitat islàmica, les tombes vinculades al protestantisme, la simbologia jueva i els elements relacionats amb la francmaçoneria.

Objectius

• Descobrir l’evolució històrica i arquitectònica del cementiri de Sant Feliu de Guíxols i relacionar-la amb els canvis socials, econòmics i culturals de la ciutat.
• Reflexionar sobre la condició humana i sobre la mort com a experiència universal, tot identificant les diferents maneres d’afrontar-la i representar-la.
• Interpretar els símbols, les inscripcions, les escultures i els elements arquitectònics presentats en l’art funerari com a fonts d’informació històrica i cultural.
• Apropar l’alumnat a diferents estils artístics i arquitectònics presents en el patrimoni funerari, especialment l’historicisme eclèctic i el modernisme.
• Reconèixer la diversitat religiosa de la societat guixolenca a través de les diferents formes d’enterrament i de commemoració dels difunts.
• Promoure una actitud de respecte envers els espais funeraris, les persones difuntes i les diferents maneres de viure i expressar el dol.

Metodologia de treball

• Monestir. Benvinguda i contextualització
  • Presentació de l’activitat i del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
  • Introducció de la pregunta guia: Som iguals davant de la mort?
  • Contextualització del cementiri municipal com a espai clau en la història de la ciutat.
• Entrada del cementiri
  • ESO: repartiment dels símbols impresos i explicació de la dinàmica de descoberta.
  • Batxillerat: introducció a la lectura i interpretació dels símbols funeraris com a recurs per analitzar les creences, els valors i la identitat dels difunts.
• Primer cementiri
  • Recorregut pel primer recinte del cementiri, explicant-ne l’organització i la seva relació amb el creixement de la ciutat.
  • Parada a la tomba de la Família Casas com a exemple de monument funerari vinculat a una família burgesa.
  • ESO: dinàmica de descoberta. Identificació dels símbols funeraris presents a la tomba i formulació d’hipòtesis sobre el seu significat.
  • Batxillerat: anàlisi formal de la tomba a partir de la fitxa didàctica, atenent aspectes com la composició, l’estil artístic, la religió o l’estatus social.
  • Visita al fossar comú i aproximació al cementiri com a espai de memòria col·lectiva.
• El cementiri burgès
  • Recorregut per la zona d’ampliació del cementiri vinculada al creixement de la burgesia industrial guixolenca.
  • Visita i interpretació de monuments destacats, com el Mausoleu del Marquès de Robert, la Capella i el Panteó de la Família Sibils.
  • ESO: continuació de la dinàmica de descoberta dels símbols funeraris.
  • Batxillerat: identificació i classificació dels estils artístics presents en les tombes a partir dels detalls arquitectònics i escultòrics.
• El cementiri neutre
  • Aproximació de les tombes vinculades al protestantisme, a la comunitat islàmica i altres expressions religioses o ideològiques.
  • Presentació de figures i espais de memòria vinculats a la història contemporània de la ciutat, com Josep Irla o Magdalena Girth.
  • ESO: descoberta de símbols funeraris com l’Estrella de David (judaisme) o el Nivell i la Plomada (francmaçoneria).
  • Batxillerat: reflexió sobre la diversitat religiosa, cultural i ideològica.
• Posada en comú i tancament
  • Comparació entre els diferents closos visitats i síntesi dels símbols descoberts i de les interpretacions formulades al llarg del recorregut.
  • Resolució de la pregunta-guia i reflexió final sobre les desigualtats econòmiques que es manifesten en la monumentalitat de les sepultures, la percepció actual de la mort com un tema més íntim o tabú en la societat contemporània i les diferències culturals i religioses en la manera d’enterrar, recordar i acomiadar els difunts.

El desenvolupament global i la consecució dels objectius fixats es treballaran adaptats al nivell de cada etapa educativa indicada per a l'activitat.