Pujada dels Guíxols
Turó dels Guixols
L’esperó o punta Guíxols que separa el port de la platja, ha estat un dels indrets més importants per a la història de la nostra ciutat. Un lloc on hi ha passat gairebé tot fet rellevant i que encara conserva un nombre considerable de referents d’aquest interessant devenir històric, presidits pel conjunt patrimonial de Salvament Marítim del s.XIX.
És aquí on s’establí un poblat ibèric de costa; la primera població estable documentada al lloc de Guíxols habitada entre els ss. IV aC. a l’1 dC.
Amb l’establiment dels monjos benets arriba la devoció per sant Feliu l’Africà, que va predicar a les nostres contrades durant el segle IV, i a qui van advocar Monestir. Però no va ser fins al segle XVII que es va situar el seu martiri en aquest turó, des d’on es diu que fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi ha sota el turó.
El s. XV aporta la construcció del primer moll artificial, una estructura encara existent en part i un dels miradors privilegiats sobre la badia i el port.
Durant la segona meitat segle XVIII i en el marc de la guerra anglo-espanyola s’hi va construir un fortí - popularment anomenat fortim- per protegir la badia i el comerç marítim. I també s’hi bastí un edifici senzill amb funcions de Llatzeret que el 1884 s’habilita com a hospital per a “coléricos”.
El Niu de Metralladores, avui musealitzat i visitable, és un espai de defensa de la badia construït durant la Guerra Civil Espanyola; un indret de memòria on s’expliquen els bombardeigs que va patir la població durant el conflicte bèl·lic.
