Aquesta és una reproducció en web de l'exposició homònima que es va poder visitar al Parc Central de Sant Feliu de Guíxols entre el juliol i l'octubre de 2019 en commemoració del quarantè aniversari, el 3 d’abril de 2019, de les primeres eleccions municipals celebrades a casa nostra després de la mort del dictador Franco.
Com a culminació de l’exposició, la revista cultural L’Arjau, coordinada des de l’Arxiu Municipal, va dedicar-hi el seu número 83 amb el títol La transformació de la ciutat, 1979-2019.
Podeu descarregar l'exemplar de la revista a través del repositori de publicacions de l'arxiu municipal
El 14 de gener de 1934 hi va haver eleccions municipals a Espanya. Les darreres eleccions municipals democràtiques fins les del 3 d’abril de 1979.
Amb el retorn de la democràcia als municipis s'inicia una etapa de canvis, progrés i modernització del mapa dels pobles i de les ciutats de Catalunya.
La nostra no n’ha pas estat una excepció i alguns dels nostres conciutadans que varen viure’n l’experiència n’han deixat testimoni.
UNA POBLACIÓ MOBILITZADA
Els moviments veïnals així com la gent jove estaven mobilitzats per fer possible el canvi en la vida municipal.
Les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 van tenir un efecte alliberador i van desfermar les energies que havien estat frenades per un context antidemocràtic.
La intensa mobilització social de la dècada dels 70 i una nova manera de fer política possibiliten un capgirament de les prioritats. S’inicia la recuperació d’uns serveis bàsics clarament deficients i es planifiquen noves infraestructures i equipaments.
Reunió de l'Associació de veïns de Vilartagues al pati del col·legi Baldiri Reixach l’any 1977 per reclamar millores al barri.
1979, pintada reivindicativa realitzada pels alumnes de l’INB -avui Institut St. Elm- en contra de la reincorporació dels exàmens d’accés universitari -Selectivitat- i d’altres qüestions educatives a la paret de la fàbrica Serra.
Vista, l’any 1983, del solar cedit per l’Ajuntament per a la construcció d’un ambulatori de la Seguretat Social. Al fons, el carrer Bourg de Péage.
Manifestants a la plaça del Mercat en contra de la tramitació del Pla General d’Ordenació Urbana, el 1984
Vista del solar de la carretera de Palamós destinat a la construcció del local de la Creu Roja, l’any 1985
Manifestació dels alumnes de l’escola l’Estació reivindicant un parvulari al centre, l’any 1985
Anunci de les proves del funcionament de diversos carrers del nucli antic com a illa de vianants, l’any 1988, amb un comentari crític escrit al damunt.
Cartell de la FEDAPA de l’any 1994 cridant als centres escolars del municipi a manifestar-se per a reivindicar la construcció d’un nou institut d’ensenyament secundari.
Grup de nens jugant a trencar l’olla a la plaça de Vilartagues a la dècada dels 70
Grup de persones contemplant diversos cartells de les activitats lúdiques programades per la Festa Major de 1979.
Espectacle infantil al passeig del Mar durant la Festa Major de l’any 1979. Fixeu-vos en la tecnologia punta de l’escenari!.
Participants en la primera cursa popular de Festa Major organitzada l’any 1979.
Cartell de la Festa Major de 1980, organitzada per Un Grup de Joves amb la col·laboració de l’ajuntament, la tercera de balls populars i gratuïts al Passeig del Mar que aquest col·lectiu va organitzar.
Cartell de la cursa popular de 1981, organitzada pel Centre Excursionista Montclar.
Gegants i Capgrossos - Desfilada de gegants i capgrossos al seu pas pel carrer Major durant la Festa Major de l’any 1991.
L’EVOLUCIÓ URBANÍSTICA DE SANT FELIU
1934
Darreres eleccions municipals democràtiques a Espanya abans del triomf del franquisme el 1939. No se celebren eleccions.
1934-1939
Cinc anys d’etapa republicana fortament condicionada pel conflicte bèl·lic de la Guerra Civil (1936-1939).
1939-1975
Trenta-sis anys de dictadura franquista marcats per la imposició del pensament únic nacional-catòlic, la repressió a la dissidència, i la corrupció estructural del règim.
1975
20-N mort del dictador.
1977
eleccions legislatives del 15 de juny, les primeres considerades lliures d’ençà de 1936.
1978
referèndum constitucional del 6 de desembre.
1979
eleccions legislatives del 3 març i, finalment, eleccions municipals del 3 d’abril.
1975–1979
Entre la mort del dictador i les eleccions municipals de 1979 conviuen als pobles i ciutats unes institucions generals democràticament escollides (Corts i Senat) amb ajuntaments franquistes i alcaldes nomenats pel règim.
Urbanísticament els 70 són hereus del desarrolismo iniciat la dècada anterior que lluny de potenciar el desenvolupament ordenat, propicia el creixement d’un urbanisme catastròfic marcat per l’especulació ferotge: sense contrapartides, sense norma i sense el necessari suport de xarxes de serveis.
1979
1979: EL NOU MUNICIPALISME
Els primers programes municipals dels moviments democràtics responien a una estructura molt elemental marcada per la voluntat de donar veu al ciutadà individual i col·lectivament, recuperar els dèficits bàsics dels serveis municipals, de les infraestructures i dels equipaments; atendre les necessitats més bàsiques de la ciutadania en matèria de serveis socials, habitatge, ocupació i mobilitat; i atorgar una prioritat i un valor integrals a l’educació, la cultura i l’esport.
El motor principal d’aquests canvis ha estat sens dubte l’urbanisme i la utilització de la revisió del planejament com una eina per millorar la dotació d’infraestructures i d’espais lliures, atorgant seguretat jurídica als actes administratius i revisant els paràmetres de l’urbanisme amb voluntat transformadora.
Quan avui identifiquem la xarxa d’equipaments educatius, de salut i serveis socials, la xarxa de centres cívics, la biblioteca, l’arxiu, el museu, el teatre auditori, la xarxa d’instal·lacions esportives, i veiem la geografia de la nostra ciutat esmaltada d’aquests equipaments se’ns fa difícil retrocedir en el temps i situar-nos en el punt d’arrencada el 1979.
A casa nostra, aquests primers equipaments es planifiquen i duen a terme en l’única hectàrea de titularitat municipal existent aleshores: l’antic espai ocupat per les instal·lacions de la desapareguda Unión Nacional Corchera, al bell mig del barri històric.
1981
Escola l'Estació
1983
Parc de les Eres
1984
Camp de Futbol de Vilartagues
1986
Redacció, debat i aprovació del primer Pla d’Ordenació Urbana (PGOU) de la democràcia
Plaça Salvador Espriu
1988
Creu Roja Pavelló municipal La Corchera
1990
Centre Cívic Tueda Inauguració del Teatre Municipal Narcís Masferrer Nova seu Policia Local
1992
Avinguda Canàries Rehabilitació Monestir Casa del Mar
1994
Avinguda Balears
1995
Centre Cívic Vilartagues Passeig de Sant Pol
1998
Deixalleria Municipal
1999
IES Sant Feliu
2001
parc de les dunes Piscina La Corxera Plaça del Mercat
2002
Cobriment riera Tueda 2ª Fase
2003
Biblioteca Pública Arxiu Municipal Plaça dels Drets Humans Plaça Molí de Vent
2004
Es posa en marxa, formalment, la revisió total de PGOU que a finals de la dècada dels 90 de segle XX havia posat de manifest algunes mancances i aspectes obsolets
Plaça de l’Estació
2005
Estació d'Autobusos Pavelló Carles Nadal Ampliació Ambulatori
2006
Aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) actualment vigent
Inici construcció Ronda de Ponent
2007
Primer tram Ronda Nord
2008
Aparcament Antic Tenis
2010
Escola Ardenya
2011
Escola Mas Balmanya
2013
Plaça del Puig
2016
Guíxols Arena
2019
Parc Central Passeig Rius i Calvet
Vista de la façana del passeig des de la Baixada de Sant Elm, avui Passeig Rius i Calvet. Entre 1945 i 1953
Vista des de la Placeta de Sant Joan, carrers sense asfaltar. Entre 1945 i 1955
Mirant cap a la Placeta de Sant Joan. Entre 1950 i 1960
Un carrer del Pueblo Nuevo
Obres a l’escola Baldiri Reixach
Cruïlla dels carrers Castell d’Aro amb Lugo
Carrer València
Carrer del Rufo des de la plaça d’Alabric
Cruïlla del carrer Castell d’Aro amb el carrer Dos de Maig
Carretera de Palamós
Perspectiva parcial del carrer de sant Martirià, al barri del Puig
Font pública de la plaça del Mercat
Façana de l’edifici de les Carmelites al carrer d’Antoni Capmany
Carrer de Sant Joan
Comerç de can Bonet, a la cantonada de la Rambla amb el carrer Major
Encreuament Rambla Vidal amb el Passeig del Mar
Antigues grues del Port comercial
Plaça de Braus de Sant Feliu, anomenada España Brava
Entrada a la zona de la Corchera, vista des de la plaça del Monestir
Entrada de l’oficina de recaptació municipal (La Corchera)
Façana de l’antic teatre de l’Ateneu social (La Corchera)
Carrer de la Rutlla
La confluència dels carrers de la Rutlla i Verdaguer, St. Antoni i St. Llorenç -fins al carrer Major- és un dels primers espais que es converteix en zona peatonal. Els intents inicials amb tanques duren fins que el 1985 s’aprova el projecte definitiu.
La Rambla - Placeta de Sant Joan
Tant La Rambla -en aquell moment anomenada d’Antoni Vidal- com la Placeta de Sant Joan van estar obertes a la circulació amb vehicle, mantenint la seva estructura clàssica, fins que l’any 1997 s’aprova el projecte de reordenació. Les obres varen durar tres anys fins que l’any 2000, amb el canvi de segle, el trànsit rodat va quedar definitivament eliminat connectant així la primera illa peatonal amb aquest emblemàtic espai urbà.
Carrer Major
El 1984 s’inicien les obres per convertir-lo en peatonal i connectar-lo així tant a la Rambla com als carrers Rutlla, Verdaguer i travessers.
Rambla del Portalet
Emblemàtic espai que s’anà degradant malgrat algunes intervencions cosmètiques. L’any 2007 marca un punt d’inflexió amb la instal•lació del nou col•lector d'aigües que millora l’entorn. L’any 2015 els propietaris dels antics hotels Rex i Les Noies i cases properes, inclosa la de l’antic cafè Chic, presenten projecte d’enderroc per a la construcció d’un gran hotel. Aquest projecte havia de contemplar la conservació de les façanes de les cases núm. 6 -cantonada St. Roc- i núm. 14 -que contenia bells esgrafiats- així com treballs arqueològics al subsòl.
Passeig del Mar
Tant el Passeig del Mar com el dels Guíxols han patit diverses intervencions, majoritàriament per canviar el tipus de paviment, unificar la cruïlla amb la Rambla, millorar l’enjardinament, i habilitar espai d’aparcament al lateral que dóna al vial de circulació.
Puig de les Forques
La vista del Puig de les Forques ha variat sensiblement. A la dècada dels 70 del s. XX encara es conservava una corona verda que progressivament s’ha anat urbanitzant.
El port
L’activitat pesquera al Port de Sant Feliu pateix un declivi important a la dècada dels 70 del s. XX. No serà fins a la nova reestructuració proposada el 2005 amb la construcció del nou dic de recer, la dàrsena esportiva i el contradic amb trencaones accessible, que l’espai portuari esdevindrà com avui el coneixem.
La barana de mar
Amb algunes intervencions no menors, la barana de mar encara conservava l’any 91 la fesomia característica que li va dissenyar l’arquitecte Joan Bordàs. En el tram del Passeig Rius i Calvet, la intervenció realitzada aquest darrer any ha unificat el vial amb les voreres i s’ha reconstruït l’espigó de garbí per fer-lo totalment accessible.
Plaça de Miquel Murlà
A l'espai ocupat per l'antic camp de futbol de la carretera de Palamós entre el 2001 i el 2004 es construeix i posa en marxa el nou hospital geriàtric. No serà fins l'any 2007 que s'urbanitzarà la gran esplanada que hi queda al davant com un pulmó d'esbarjo ciutadà i que, a petició popular, serà anomenada Plaça de Miquel Murlà.
Rambla Joan Bordàs
El tram que es veu a la imatge -entre Avda. Catalunya i Ctra. de Girona- es construeix a partir de 1998 i s'inicia amb l'enderroc de la fàbrica de Can Nyagues. Amb anterioritat, s'havia construït el tram entre la carretera de Girona i el carrer d'Hernan Cortés, i el 2006 es connecta amb la Ronda de Ponent.
Avinguda Europa
El planejament urbanístic de la zona és de mitjans dels anys 80. Es va configurant la imatge que avui en tenim entre els 80 i els 90 del segle passat, esdevenint una artèria perfectament integrada al traçat urbà de la ciutat.
Rambla de la Generalitat
El 1982 se n'aprova el traçat, S'urbanitza progressivament durant la dècada dels 80 del s. XX.
ALGUNES CURIOSITATS ESTADÍSTIQUES
Pluralitat política
40 anys de democràcia municipal són exactament 10 mandats municipals resultat de deu eleccions municipals. Acabem de celebrar les onzenes.
A través d’aquestes 10 convocatòries electorals els i les guixolenques han proveït directament, per elecció, un total de 182 càrrecs públics: 17 càrrecs cada legislatura de 1979 a 2003 i 21 càrrecs cada
legislatura del 2005 al 2015 atès al creixement demogràfic de la ciutat.
En total 816 persones han mostrat inquietud política presentant-se a alguna llista electoral i d’aquestes un 31,62% s’ha presentat com a mínim dues vegades; un 0,49% ho ha fet entre vuit i deu vegades, i una sola persona s’ha presentat a tots i cadascun dels comicis.
Malgrat que el nombre total de càrrecs elegibles durant el període ha estat de 182, el percentatge de repetició fa que només 117 persones úniques hagin exercit càrrec polític.
Permanència al càrrec
Als dos extrems d’aquest temps mitjans de detenció del càrrec, hi trobem el regidor de més llarg recorregut que el va exercir durant 23 anys, i el de més breu durada que només s’hi va estar 59 dies.
Pluralitat de gènere
Malgrat que la tendència dels darrers anys és creixent pel què fa a un major nombre de candidates a les llistes dels partits polítics, durant aquests quaranta anys el consistori municipal ha estat majoritàriament masculí en una proporció de 86 candidats (73,5%) per 31 candidates (26,5%).
Això no obstant, només hi ha hagut una legislatura en la qual el consistori ganxó no comptés amb cap dona ocupant un càrrec, la de 1983.
PER RUMIAR-HI...
La transformació dels municipis és, potser, la revolució de més entitat de la història contemporània del nostre país.
De 1979 fins ara hem viscut diverses crisis econòmiques i el punt d’arrencada assenyalava un màxim històric en les taxes d’atur, d’inflació i del preu del diner.
La virulència de la crisi de 2008 ha afegit elements nous vinculats a la globalització, a la revolució tecnològica i a l’estructura del mercat de treball.
Si evitem els sentiments triomfalistes i ens mirem el mapa dels pobles i les ciutats que ara tenim i imaginen el de les que podríem tenir si es fes ús al cent per cent de les possibilitats que atorga el planejament urbanístic, segurament ens podrà la insatisfacció amb un model de canvi incomplet i excessiu.
1979 va ser el punt d’arrencada. La revolució municipal és, amb alts i baixos, una revolució continua.
CRÈDITS
SFGX 1979-2019. La transformació de la ciutat
És una producció de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols -Arxiu Municipal i Museu d’Història de la Ciutat -
El nostre agraïment a:
Joaquim Nadal Farreras
Joan Vicente Rufí
Jordi Vivo Llorca
Arnau Camps Quer
Daniel Pedrero Rosón
Marc Franquesa Reixach
Arxiu Històric de Girona
Institut Cartogràfic ì Geogràfic de Catalunya
Procedència de les imatges
Fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols:
Autories: Associació de Veïns de Vilartagues, Judith Albertí Dalmau, Marta Aloy Costa, Joaquim Bigas Quintana,
Ferran Bosch Massanas, Pere Carreras Carreras, Xavier Colomer-Ribot, Joan Comalat Vilà - Diari El Punt -,
Antoni Dalmau - Diari El Punt -, Enric Estarlí Masjuan, Salvador Estibalca Aymerich, Joan Faz, Jaume Ferré,
Joan Ferrer Thomàs, Foto-Cine Antorcha, Jordi Gallego Caldas, Albert Gironès Costa, Carles Mitjà, Jordi Rabell
Rigau, Pere Rigau Roch, Nèstor Sanchiz Guerrero, Joan i Josep Segur, Dani Serrat Arasa, Ramon Tauler Valls,
Paisajes Españoles Fotografías Aéreas.
Algunes de les imatges són d’autoria desconeguda
Continguts audiovisuals:
lacreativa.com
Sabem.com
Disseny gràfic de l’exposició:
lacreativa.com
Museografia:
La Central de Projectes
Museu d’Història de la Ciutat