LA DANSA

L’origen de la sardana s’ha de relacionar amb la desaparició del contrapàs a mitjan del segle XIX, ball típic de les comarques empordaneses i pirinenques ballat en cadena i en semicercle, on els dansaires demostraven una jerarquia social a les places majors de viles i ciutats. Al final del contrapàs i amb la participació de molta més gent, es ballaven les sardanes curtes,que van anar agafant popularitat entre el jovent, evidenciant ambdues danses, el passat i el futur.

Amb la moda de les òperes romàntiques vingudes d’Itàlia, les sardanes reproduïren aquestes melodies a les places, i cada sardana tingué una durada diferent. Les noves sardanes llargues es van constituir en el ball de moda a la zona de l’Empordà i per donar resposta a la necessitat de coreografiar-les l’any 1850 Miquel Pardas publica el ‘Método per aprender á ballar sardanes llargas’, que estructura el ball de la sardana tal i com el coneixem avui dia.

LA COBLA

La paraula cobla prové del llatí copula: ‘unió, lligam’. El seu ús per a designar un conjunt instrumental de dimensions més aviat reduïdes es constata a Catalunya ja des del segle XIV, tot i que, a diferència d’avui, abans aquesta denominació no implicava cap concreció quant als instruments o nombre de músics.

La actual cobla és la successora directa de la cobla de tres quartans, formada per una cornamusa o sac de gemecs, una xeremia i un flabiol i tamborí, a la qual es podien afegir altres instruments com el violí o el sacabutx.

A partir mitjans del segle XIX i relacionat directament amb la presentació d’un nou instrument, la tenora, per part d’Andreu Toron a Perpinyà, la cobla va començar a evolucionar incorporant nous instruments i fent més nombrós el grup orquestral. Instruments com el cornetí o el fiscorn, entre d’altres, van introduir-se a la cobla fins que a final del segle XIX i després de la incorporació definitiva del trombó, la seva composició s’ha mantingut bàsicament invariable. Aquests conjunts instrumentals actuaven en cafès, teatres o a l’aire lliure, i tenien un repertori força variat, que comprenia tant música popular i de moda per a l’època, com també obres religioses o arranjaments de música d’òpera, sarsuela, etc.

Orquestra Vella de Felip Pujol | Autor desconegut | 1872 AMSFG Col·lecció Espuña Ibáñez

PEP VENTURA

Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real 1817 – Figueres 1875), conegut com a Pep Ventura, està considerat com el pare de la sardana moderna, el músic que va consolidar la sardana llarga i el principal protagonista de la reforma i evolució de la cobla la segona meitat del segle XIX. Els contactes amb el constructor rossellonès Andreu Toron el portaren a adoptar un nou model de tenora que ha perdurat fins l’actualitat.

L’any 1850, presenta una cobla constituïda per flauta i tamborí, dos tibles, una tenora, dos cornetins i un fiscorn. Poc després, va ampliant progressivament la formació amb una segona tenora, un segon fiscorn, un contrabaix i un trombó. Fou un personatge molt popular a l’època com a emprenedor cap de cobla, prolífic compositor i excel·lent instrumentista de tenora.

Les seves sardanes, moltes d’elles basades en tonades tradicionals i temes del repertori operístic del moment, van generar una gran eufòria, fent que ràpidament les sardanes llargues s’estenguessin per la resta del Principat. Va escriure prop de 400 i les més conegudes són: Per tu ploro, Toc d’oració, El cant dels ocells i Una mirada.

Fotografia de Pep Ventura | Biblioteca de Catalunya, Fons Felip Pedrell

INSTRUMENTS DE LA COBLA

Està constituïda per un conjunt de 12 instruments: un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix.

Flabiol i tamborí.

El flabiol és un instrument de vent fusta, de la família de les flautes, amb embocadura de bisell. Es toca només amb la mà esquerra mentre la dreta s’utilitza per copejar el tamborí. Aquesta combinació d’instruments és habitual a diferents indrets d’Europa des de l’Edat Mitjana. També és l’encarregat de l’entrada i el contrapunt de les sardanes.

Tible.

El tible és un instrument de vent fusta, de llengüeta doble i tub cònic. Va ser creat a mitjans del s. XIX a partir de les xeremies tradicionals i ben aviat va formar part del moviment de reestructuració de la cobla com un dels instruments més característics. A la cobla en trobem dos i a les sardanes són força habituals els duets de tibles.

Tenora.

La tenora és un instrument de vent fusta, de llengüeta doble i tub cònic. Va ser presentat de manera oficial pel constructor d’instruments Andreu Toron el mes de desembre de 1849 a Perpinyà i és també una evolució de les xeremies tradicionals. A la cobla en trobem dos i amb el temps ha esdevingut l’instrument per excel·lència de la cobla, el principal protagonista com a solista de la majoria de sardanes.

Trompeta.

La trompeta és un instrument de vent metall i el més agut de la secció. A les primeres cobles s’utilitzava el cornetí però fou reemplaçat per la trompeta. A la cobla en trobem dos i és utilitzada tant en passatges melòdics com reforçant l’harmonia i el ritme de la sardana.

Trombó.

Com la trompeta, el trombó és un instrument de vent metall, però el seu registre és més greu. Es tracta de l’últim instrument en incorporar-se a la cobla. Habitualment s’acostuma a utilitzar el trombó de pistons encara que els darrers anys s’ha anat incorporant el trombó de vares. Només n’hi ha un a la formació i el seu paper és constituir un pont sonor entre els fiscorns i les trompetes.

Fiscorn.

El fiscorn és un instrument de metall, d’origen germànic i el més greu de la secció. Incorporat des dels inicis de la reestructuració de la cobla a mitjans del s. XIX, amb el pas dels anys la utilització d’aquest instrument va anar desapareixen de totes les formacions musicals a Europa, i avui en dia només el podem escoltar a la cobla, on en trobem dos. Habitualment és utilitzat a les sardanes com a instrument solista i també per assegurar l’harmonia i la part rítmica.

Contrabaix.

És l’únic instrument de corda de la cobla i el més greu. També anomenat popularment verra, acostuma a ser de tres cordes. Només n’hi ha un a la cobla, es toca amb l’arc i en pizzicato, i s’encarrega, juntament amb el segon fiscorn, del baix harmònic.

LA FORMACIÓ

La cobla es compon d’onze músics que toquen dotze instruments i es distribueixen habitualment en dues fileres. Els de la primera, que toquen asseguts, s’encarreguen dels instruments de vent fusta i a la segona filera, en què els músics solen tocar drets, hi trobem els instruments de metall.

Sardana obligada.

Sardana on hi ha un solista que té un paper molt destacat. Escrita per al lluïment d’un o més músics de la cobla i de gran dificultat tècnica, la sardana obligada ha estat una forma perquè el públic jutgés el virtuosisme d'un instrumentista o d'una cobla.

Sardana de concert.

És una sardana composta i pensada per interpretar-se en un concert sense la finalitat de ser ballada. Molts dels grans compositors catalans han escrit sardanes d’aquestes característiques.

Sardana cantada.

Existeix molt repertori de sardanes cantades, ja sigui per una veu solista o per cors. És força habitual que en els concerts, la cobla interactuï amb cors i cantants solistes que posen veu a sardanes amb lletra sempre sota la batuta del director de la cobla.

Sardana revessa.

Sardana interpretada exclusivament en els concursos de Colles Sardanistes. Amb frases musicals molt repetitives, les colles han d’endevinar-ne el tiratge i repartir-la correctament.

Sardana curta.

D’estructura més reduïda i amb diferent coreografia, la sardana curta, antecessora de la sardana actual i després d’haver desaparegut de les places, es torna a interpretar els darrers anys, especialment a les comarques de la Catalunya Nord i el Alt Empordà.

Música per a cobla.

Hi ha molta música escrita per a cobla que no té el format de la sardana. Les grans possibilitats musicals d’aquesta formació han fet que cada vegada més compositors hagin utilitzat aquest recurs per acostar-se i experimentar amb ella.

LA SARDANA JUNY

Juli Garreta va compondre la sardana Juny l’any 1920, i és, sense cap dubte és l’obra més representativa del seu catàleg. Formava part del grup que van guanyar el premi de 1000 pessetes per a les quatre millors sardanes de la primera edició dels Premis Musicals Eusebi Patxot convocats per l’Orfeó Català. Les altres composicions premiades van ser Pastoral, Recordant i Somnis. Segons Josep Grahit, la sardana està inspirada per l'observació d'un grup de segadors treballant els camps de Romanyà de la Selva.

El propi compositor va realitzar versions per a piano, conjunt instrumental, banda i orquestra simfònica. Ambrosi Carrión i Josep Tharrats varen escriure lletres a fi de proposar una versió cantada de la sardana, que va estrenar-se a S’Agaró el 12 d’agost de 1928 amb arranjaments de Josep Baró i Güell.

Els primers versos diuen:

Oh sol brunzent,
oh mar blava remorejant
que dansa amb el vent;
harmonia del Juny cremant
que la terra i el cel
fon en un anhel.

En moltes ocasions ha fet les funcions d'himne nacional català i des de l'any 2010 és l'himne oficial de Sant Feliu de Guíxols.

Agrupació amics de la sardana 60 anys (1959 / 2019)

Als any 20 del segle passat ja existia a Sant Feliu una entitat sardanista anomenada “Amics de la Sardana” que promovia la nostra dansa. La inauguració del monument a Juli Garreta costejat per subscripció popular, els populars aplecs a l’ermita del Remei i a la Font Picant i els concursos musicals per a cobla en els quals la cobla La Principal de la Bisbal va esser anomenada a la nostra ciutat “Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya” són una bona mostra del seu treball que va tenir continuïtat fins l’any 1936.

Passaren els anys i una nova llavor de joves sardanistes ens vàrem engrescar per tornar a fundar una nova entitat i posar-l’hi el mateix nom amb recordança a la desapareguda. A la primavera del 1959 començàrem a posar fil a l’agulla i en poc temps vam tenir més de 300 inscripcions. Es varen redactar els corresponents estatuts i s’aprovaren el dia 4 de Maç de 1960, presidint la primera Junta Directiva el Sr. Claudi Isern. El 22 de Novembre de 1959 es va organitzar la primera audició de sardanes per la cobla “Iris” de Salt.

Les principals activitats sardanistes a casa nostra
han estat i són:

Programació de 623 audicions de sardanes

Celebració de 28 Concursos de Colles Sardanistes, amb la participació de mes de 40 colles vingudes de tot Catalunya i del Rosselló.

Actuacions per Catalunya i el Rosselló (1961-1975) de les colles sardanistes Guixolenca Rossinyolets, Marinada” i Petits ganxons.

Inauguració, el 19 de Març de l’any 1965, del bust de bronze sobre un bloc de pedra tallada, obra de l’escultor ganxó Joan Balmaña, en homenatge al compositor Josep Mª Vilà i Gandol.

Organització durant 21 anys del gran concert “Porta Ferrada” de sardanes i música de cobla sota la direcció musical del compositor guixolenc Lluís Lloansí. Amb la participació de 3 cobles, va ésser el primer a Catalunya d’aquestes característiques.

Organització el 19 de març de 1975 del “Centenari de Juli Garreta”. Joan Alavedra va pronunciar una conferència sobre el compositor ganxó i es va projectar el film Juli Garreta, compositor de la Llum d’Antoni Ferrer. L’endemà actuaren en el nostre passeig 6 primeríssimes cobles interpretant 26 sardanes de Garreta, a més de 3 sardanes d’estrena escrites expressament per aquest acte. Les 6 cobles van interpretar conjuntament les sardanes S’Agaró de Josep Mª Vilà, Llicorella i Juny de Garreta i l’obra per a cobla La maledicció del Comte Arnau d’Eduard Toldrà dirigida per Lluís Lloansí. Una jornada emotiva que va ésser possible mercès a la efectiva tasca del guixolenc i garretià Jaume Marill.

Homenatges a diversos compositors com Josep Gravalosa, Josep Mª Vilà, Juli Garreta, Lluís Lloansí, Rafael Figueras, Artur Rimbau, Enric Vilà i al reconegut tenora i guixolenc Ramon Pla entre d’altres. Organització actualment del “Memorial Martí Masvidal”.

Organització, des de l’any 1988, de l’Aplec de la Sardana. A la vigília, es programa un extraordinari concert de sardanes i música per a cobla al Teatre Auditori Narcís Masferrer i una ballada.

Estrena de 101 sardanes i l’obra lliure per a cobla “Preludi i dansa” de Ll. Lloansí.

Emissió els dissabtes de 8 a 9 del matí per ràdio Sant Feliu, de l’espai “La Dansa Catalana” programa sardanista presentat per Joan Teixidor (sot-president de l’Entitat), que dóna a conèixer informació sobre comentaris d’actualitat, biografies de compositors i fets històrics remarcables del món de la sardana.

Organització regularment de cursets per aprendre a ballar, comptar i repartir la sardana.

Celebració per Santa Cecilia, patrona de la música, de l’aniversari de l’ Entitat. Ho festegem amb una ballada al matí i per la tarda un concert de sardanes i música per a cobla al Teatre Auditori Narcís Masferrer.

De part de l’Entitat i de la Presidenta actual Sra. Dolors Puig, volem agrair el recolzament i confiança que ens donen els socis, ja que gràcies al seu suport podem anar treballant i organitzant actes sardanistes i mantenir viu l’esperit de la sardana, tot esperant amb molta il·lusió els esdeveniments que aquest any celebrarem a Sant Feliu al ser proclamada Capital de la Sardana 2020.

Josep Illa Molinas

LES COBLES GUIXOLENQUES

Orquestra Vella (abans 1865) - Orquestra Garreta (1879).

Una de les orquestres més representatives de Sant Feliu i que va perdurar més temps entre els guixolencs va ser l’Orquestra Vella, fundada als inicis dels anys per Feliu Palol. Després de la mort del fundador l’any 1879, la direcció de l’orquestra quedarà en mans de l’Esteve Garreta, pare de Juli Garreta, que formarà part de l’orquestra a partir de l’any 1887. L’any 1910 va fer la seva darrera actuació.

Orquestra Vella amb Esteve Garreta | Autor desconegut | 1910 AMSFG Col·lecció Santiago Guitó Palé

Orquestra Nova (abans 1865).

L’any 1861, el casino La Constància contactà amb el músic de Castelló d’Empúries Dionís Baró per organitzar una orquestra que aquesta societat estava formant. Al cap de poc temps va néixer l’Orquestra Nova, en contraposició a l’anterior. Moltes de les obres que interpretaven eren composicions del mestre Baró, que va cultivar diversos gèneres musicals. Tot i la seva mort l’any 1884, l’orquestra va continuar fins aproximadament l’any 1905 sota la direcció de Pere Noallas.

Orquestra Nova de Dionís Baró | Autor desconegut | 1870 AMSFG Col·lecció Espuña-Ibáñez

Cobla Orquestra Unió Guixolenca “La Punyalada” (1909).

Formada per joves músics, aquesta formació va renovar el panorama musical guixolenc. Molt apreciada pels ganxons, estava considerada com una de les cobles més notables de les comarques gironines i part important del seu repertori eren les sardanes de Juli Garreta i de Josep Maria Vilà. Va ser la impulsora del concert homenatge a Juli Garreta el 26 de setembre de 1926 amb l’assistència als actes de Pau Casals. Va estar en actiu fins l’any 1928.

Cobla-Orquestra la Unió Guixolenca | Autor desconegut | 1928 AMSFG Col·lecció Carme Arxer

Cobla Orquestra La Principal de Sant Feliu (1928).

Fundada per omplir el buit que deixà la llegendària Unió Guixolenca, en els pocs anys de la seva existència, entre 1928 i 1932, “La Principal” va estar marcada per dissolucions i refundacions contínues, fets que no van ajudar a la seva consolidació.

Cobla-Orquestra La Principal de Sant Feliu de Guíxols | Autor desconegut | 1928 AMSFG Col·lecció Espuña-Ibáñez

Sextet Jazz Band Guíxols (1928) - Orquestrina Guíxols (1931).

El Sextet Jazz Band va fer el seu debut oficial al casino La Constància el mes de març de 1928. A finals de l’any 1930, el Sextet, que fins aleshores havia estat exclusivament una orquestrina de ball, amplia el nombre d’instrumentistes per poder fer sardanes i passa a denominar-se Orquestrina Guíxols a partir de l’any 1931. Entre els seus membres cal destacar el pianista i compositor Josep Maria Vilà i Gandol. Va estar en actiu fins l’any 1936.

Orquestrina Guíxols | Autor desconegut | 1931 AMSFG Col·lecció Espuña-Ibáñez

Cobla Orquestra Víctors (1939).

La presentació oficial de l’orquestra Víctors davant el públic guixolenc va tenir lloc l’agost de 1939 a la terrassa del casino El Guixolense, tot just després de la guerra civil i va donar un important impuls a l’ambient musical de Sant Feliu. Iniciada només com a orquestra, l’any 1942 incorporen nous elements per poder interpretar sardanes i formen la cobla. Va estar en actiu fins l’any 1957.

Orquestra Víctors als Banys de Sant Elm | Autor desconegut | 1940 AMSFG Col·lecció Arcadi Berga

Cobla Gaziel (2017).

Aquesta cobla és un projecte de futur i una iniciativa de l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu i l’Escola Gaziel amb la intenció de donar a conèixer els instruments tradicionals de la cobla i la seva música als joves. El mes de juny de 2019 va realitzar el concert de final de curs al Teatre Auditori acompanyats per la Cobla La Principal de la Bisbal.

Cobla Gaziel | Autor desconegut | 2019 AMSFG Escola de Música Municipal i Escola Gaziel

JULI GARRETA

1915-1920 | Autor desconegut | AMSFG Col·lecció Josep Girona

JULI GARRETA

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols 1875 – 1925) està considerat com un dels compositors catalans més importants del segle XX. Va guanyar aquesta consideració inicialment amb les seves sardanes i, posteriorment, les obres simfòniques que va escriure els darrers anys de la seva vida, van engrandir encara més la seva llegenda.

Músic i rellotger d’ofici, la seva formació acadèmica no feia presagiar que anys després es convertiria en una inesgotable font de creació d’obres mestres que van revolucionar el món sardanístic d’aquell moment. Amb un gran talent innat, intuïtiu i virtuós,Garreta va escriure música d’alta volada i d’una categoria desconeguda fins a aquell moment. Sardanes riques d’idees i de colors, exuberants de forma, amb grans melodies i un gran contingut harmònic.

Un músic llegendari profundament arrelat al seu poble i al seu territori, motors de la seva inspiració i força creadora, com ell mateix explicava:

Necessito les suggestions d’aquesta terra per produir. Tinc les arrels ací. La costa brava, la tramuntana, les suredes, en resum, tot això d'ací em parla i jo hi entenc, perquè sóc fet per entendre-ho. Vull dir que els meus ulls i la meva ànima són sensibles només per aquest racó de mon.

L’ENTORN MUSICAL LOCAL

Juli Garreta va néixer i créixer en un entorn d’una intensa activitat musical. Els darrers anys del segle XIX, Sant Feliu de Guíxols era una vila animada per l’activitat del seu port marítim i amb una potent indústria del suro que liderava la vida econòmica i comercial d'una població amb quasi onze mil habitants. Als casinos i a les entitats socioculturals hi havia una intensa activitat: balls de societat, teatre, sarsuela, vetllades literàries musicals.

Tots aquests elements van ajudar que la música i l’ofici de músic tingués una funció molt important com a element festiu i cultural.

Garreta es va integrar plenament en aquesta societat participant de totes les activitats que Sant Feliu li oferia, ja fos participant en vetllades culturals o tocant en els balls de carnaval que els casinos del poble organitzaven. En la seva formació, l’entorn guixolenc i els músics i personalitats amb els que va conviure van ser determinants.

Sardanes davant del Casino dels Nois | Autor desconegut | 1920 AMSFG

L’APRENENTATGE

El tòpic més reiterat sobre Juli Garreta és que va tenir una formació musical autodidacta, sense estudis acadèmics. La seva formació musical va ser equiparable a la de tants altres, és cert que no va anar a cap conservatori, com tampoc van fer-ho la majoria de músics empordanesos. Era habitual que els músics de l’època i del seu entorn tinguessin una professió artesana que sovint duia a terme tota la família.

Les primeres lliçons les va rebre del seu pare, Esteve Garreta i Roig (1850-1914), rellotger i músic, i de Ramon Novi (1856-1931), músic de la vila. Amb ells va aprendre solfeig, piano i violí. També és probable que, durant la seva estada a Vilanova i la Geltrú per aprendre l’ofici de rellotger, rebés classes d’Antoni Urgellès (1854-1897), amic de joventut d’Esteve Garreta. Per tant, Juli Garreta ja tenia experiència com a intèrpret i les nocions musicals bàsiques per a fer les primeres passes en la composició.

El seu afany d’aprenentatge va continuar tota la vida. Els consells tècnics sol·licitats a altres compositors com Joan Carreras i Dagas o Antoni Juncà, els viatges formatius, l’estudi de partitures arribades d’Alemanya a través dels industrials tapers, i sobretot la tasca d’intèrpret en diversos grups de cambra que li va permetre conèixer i estudiar les obres de grans compositors, són fets que van conformar una personalitat musical pròpia.

Segell Esteve Garreta | Autor desconegut | 1900-1915 AMSFG Fons Maria Garreta

Ramon Novi tocant el piano | Autor desconegut | 1910 AMSFG Col·lecció Enric Novi

EL GRUP DE CAN PEY

Al retornar de la seva estada a Vilanova i la Geltrú, Garreta treballà a la botiga del seu pare alhora que també tocava amb l’Orquestra Vella, coneguda ara com Orquestra Esteve Garreta. El retrobament amb els músics guixolencs i sobretot amb els seus amics Salvador Vidal i Arseni Menció fonamentà una relació musical que donaria posteriorment l’inici a l’orquestra de saló que regularment es reuní a la residència de Jaume Rovira, empresari del suro i actiu filharmònic. El repertori de l’orquestra eren les obres de grans mestres com Beethoven, Mozart, Haydn o Wagner. Es van autoanomenar “Associació de música de Can Pey” i va constituir un dels pilars de la formació musical de Juli Garreta. Integrants del grup van ser:

Jaume Rovira. Important industrial surer provinent d’Alemanya que es va establir a Sant Feliu per poder gestionar les empreses que el seu pare li va deixar en herència. Era un gran aficionat a la música i li agradava tocar el piano i l’harmònium. Gran amic de Juli Garreta, va ser l’organitzador de les vetllades musicals que el grup realitzava a casa seva.
Marià Vinyas. Va néixer a Sant Feliu l'any 1877 en el sí d'una família de l'alta burgesia guixolenca i de ben jove es va sentir atret per la música. Ànima indiscutible del grup, la seva formació musical va ser a Barcelona, on va assolir un admirable domini com a concertista de piano. Durant molt anys va realitzar recitals a les vetllades organitzades pel Centre Català de Sant Feliu iniciades el febrer de 1901. Considerat un erudit musical, va confraternitzar amb personalitats del país com Lluís Millet, Antoni Nicolau o Francesc Pujol, i va formar part de distingits jurats de concursos musicals.
Arseni Menció. Nascut quatre anys abans que Garreta, va ser un dels grans amics de Juli Garreta. També alumne de Ramon Novi, va compartir i acompanyar la primera actuació en públic de Juli Garreta. Reputat instrumentista de violí, va ser considerat pel diari El Eco Guixolense com el millor violinista de tots els temps a la nostra ciutat. Fou un destacat activista i durant la seva presidència de l’Associació de Musica de Sant Feliu, importants músics van venir a tocar als salons i teatres de la ciutat.
Josep Gravalosa. Nascut a Santa Coloma de Farners, de ben jove es va traslladar a Sant Feliu per ingressar a l’Orquestra Vella com a violinista. Compositor de diverses sardanes i obres simfòniques, va ser director de diverses cobles i un gran flabiolaire. Fou una de les tres persones que va catalogar la documentació de Juli Garreta que es va dipositar a l’arxiu de l’Orfeó Català.
Salvador Vidal. Amic íntim de Garreta, va ser un guixolenc emprenedor: l’any 1898 va comprar l’antic Saló Torrent per reconvertir-lo en el modern Teatre Vidal, que més tard fou anomenat Novedades. A més de tenir el negoci del teatre, va ser un gran aficionat a la música i un notable violoncel·lista. La primera sardana de Garreta, La Pubilla (1897), la va dedicar a la filla de Salvador Vidal com a regal de bateig.

Vista general de Casa Rovira | Autor desconegut | 1965-1970 AMSFG Fons Patricia i John Langdon-Davies

Grup de Can Pey | Autor desconegut | 1900-1923
d'esquerra a dreta: Salvador Vidal (violoncel), Josep Gravalosa(violí), Jaume Rovira (harmònium), Marià Vinyas(piano) i Juli Garreta AMSFG Fons Lluís Lloansí Marill

EL QUINTET GARRETA

D’una manera o altra, Juli Garreta va mantenir-se actiu com a músic tota la vida, i la seva activitat de joventut amb l’Associació de Música de Can Pey va adoptar una maduresa amb el Quintet Garreta,fundat l’any 1909 per amenitzar les sessions de cinema mut del saló Novedades, propietat de Salvador Vidal, gran amic seu. Coneguda inicialment com l’Orquestra del Salón Novedades no va utilitzar el nom de Quintet Garreta fins l’any 1921, en què es constituí a tal efecte.

De 1909 a 1919, l’orquestra dirigida per Juli Garreta, va alternar les vetllades cinematogràfiques amb actuacions als centres de ball més populars de Sant Feliu: els Banys de Sant Elm, Lion d’Or, casino El Guixolense, La Constància, etc. En la nova etapa, a partir de l’any 1921, el grup estava format per Josep Mª Vilà (contrabaix), Arseni Menció i Feliu Mascort (violins), Lluís Garreta (violoncel) i Juli Garreta (piano). L’any 1922, el Quintet va ser contractar per amenitzar els balls del “Gran Establiment de Banys Sant Elm”, balneari guixolenc que va estar molt de moda entre la burgesia catalana.

La prematura mort de Juli Garreta a finals de l’any 1925 va trastocar l’essència del grup i no va reaparèixer fins l’any 1927 amb noves incorporacions. En aquesta nova etapa el Quintet estava format per Jaume Irla, Albert Granolleras, Lluís Garreta, Arseni Menció i Josep Mª Vilà i Gandol suplint al piano al malaguanyat Garreta. Encara va actuar assíduament fins l’any 1935, any en què el Quintet posà fi a la seva llarga trajectòria.

Quintet Garreta | Autor Jaume Bertran González | 1895 AMSFG Col·lecció Victòria Lleonart

Banys d'en Baldomero | Autor desconegut | 1895-1905 AMSFG Col·lecció Espuña Ibáñez

L’OBRA

Música de cobla. 67 sardanes, des de La Pubilla (1897) a La llar (1922). Juli Garreta ha estat reconegut sobretot per les sardanes que va escriure. De fet, totes les obres que avui coneixem són únicament sardanes, i no hi ha notícia de Garreta com autor d’altres tipologies de composicions per a cobla. A en Pau Casals, Juny, Nydia, Pedregada, Frisança, Innominada, Carmeta o Dalt les Gavarres són de les més populars.

Música de cambra. 46 obres. Les versions de les sardanes per a piano o grup de cambra constitueixen gairebé la meitat d’aquest conjunt, que completen les obres de tall romàntic en un sol moviment, per a piano sol o per a un instrument solista i piano, i les obres de gran envergadura en forma de sonata, quartet i concert. Cal destacar les obres: Concert per violí i piano, Joguina, per a violoncel i piano, Sonata en Do Major per a piano i la Sonata en Fa per a violoncel i piano.

Música de conjunt. 30 obres. Les obres que constitueixen aquest apartat del catàleg són, bàsicament, instrumentacions. Per un costat, hi ha les versions per a banda que es varen fer de les seves sardanes i d'algunes de les seves composicions simfòniques més conegudes, de l'altre hi ha les instrumentacions que ell mateix va fer d'obres d'altres autors.

Música simfònica. 20 obres. Si bé és indiscutible que Juli Garreta es va guanyar la consideració com a compositor de relleu a través de la seva producció sardanística, les obres simfòniques van projectar-lo cap a públics i auditoris molt més amplis i diversos. Les Impressions simfòniques i Les Illes Medes són grans exemples d’aquest apartat.

Música vocal. 64 obres. L’obra vocal de Juli Garreta és una de les parts menys conegudes de la seva producció, encara que constitueix un grup important en nombre dins del total de l’obra, amb seixanta-quatre composicions. La majoria són cançons líriques amb acompanyament de piano, juntament amb algunes obres corals, dues sarsueles i una obra de música sacra.

Font: Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'Obra Musical.

Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014

PAU CASALS

Pau Casals va escoltar les sardanes de Juli Garreta gràcies al costum que tenia de convidar cada estiu la cobla La Principal de la Bisbal per interpretar un concert als jardins de la seva casa de Sant Salvador. Des del primer moment Casals va quedar admirat de la seva música i una vegada es van conèixer, l’estiu de 1912, van iniciar una relació d’amistat creixent. A partir d’aquest moment i esperonat pel gran violoncel·lista, Garreta començà a escriure per orquestra amb la certesa de que les seves obres serien estrenades, sobre tot després de la creació l’any 1920 per part de Casals, de l’orquestra que portava el seu nom.

El seu repertori simfònic el va escriure en el transcurs dels darrers set anys de la seva vida: Preludi mediterrani (1918), Suite empordanesa (1920), Pastoral (1922), Les Illes Medes (1923), Sonata per a violoncel i piano (1923) i finalment, el Concert per a violí i orquestra (1925), estrenat poques setmanes abans de la seva mort.

L’admiració que Pau Casals sentia pel músic de Sant Feliu és ben present en les seves paraules:

“No conec cap altre cas comparable al de Juli Garreta. Les seves sardanes i les obres simfòniques contenen música de primer ordre, i l’aparició d’aquesta flor boscana, que no havia rebut consells de ningú, és com una mena de miracle. Dins Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions i d’un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud. Envoltats de circumstàncies més favorables aquests genis esdevenen un Beethoven o un Brahms”.

Pau Casals amb Juli Garreta i la cobla La Principal de la Bisbal | Autor desconegut | 1920 ANC Fons pau Casals

DOS VIATGES TRASCENDENTS

Pau Casals va dir de Juli Garreta: “És un home genial. Jo no en conec cap altre tan profundament intuïtiu. Un home que no ha sortit a penes del seu poble, i que ha escrit tan belles pàgines de música”.

No és ben veritat que Garreta no sortís a penes del seu poble, ans al contrari, era un home amb una intensa activitat social: assistia sovint a concerts i a ballades de sardanes a Girona, Olot, Figueres, la Bisbal...Un circuit comarcal que des de Barcelona difícilment es podia tenir en compte.

Amb una perspectiva més àmplia, és ben cert que no va ser un home viatger i encara menys fora de Catalunya. Del pocs que va fer fora del país, dos viatges van tenir una especial transcendència i repercussió en la seva formació.

El primer l’any 1905, l’empresari palafrugellenc Joan Miquel, va portar Garreta a Zurich, Munich, Bayreuth, París i Versailles, en un viatge en què van confluir els negocis de l'un amb el pelegrinatge wagnerià de l'altre. L’experiència d’escoltar la Tetralogia del seu admirat Wagner en el lloc concebut pel propi autor per la interpretació de les seves òperes va marcar profundament a Garreta i es va fer palès de manera clara en les seves posteriors obres.

Uns quants anys més tard, l’estiu del 1909, l’any de la mor de la seva dona, realitza un altre viatge que també tindrà una repercussió important: una nova estada a París, convidat a casa de Julien Rigaud, l'antiquari que viatjà a Sant Feliu per conèixer l'autor d'unes sardanes que havia descobert per casualitat en un disc de gramola. Julien Rigaud esperava tenir llargues converses i vetllades musical amb el compositor i fer-lo descobrir la cultura francesa, però Garreta va dedicar-se a descobrir Paris i la seva gent, davant la sorpresa del propi Rigaud.

Un dels primers a Paris, per casualitat va trobar pel carrer a Agustí Calvet, “Gaziel”, un altre ganxó universal que estava treballant i estudiant a la capital francesa. Gaziel va fer de guia de Garreta per la ciutat i li va mostrar l’animada vida cultural i d’oci de París, en especial les trobades estudiantils que es feien als Jardins de Luxemburg. Garreta sempre va recordar amb molta estima la trobada amb Gaziel i els dies passats a la capital francesa.

Jardins de Luxemburg,París | Autor desconegut | AMSFG Col·lecció Josep Girona

Agustí Calvet "Gaziel" sentat a la biblioteca de casa seva | Biblioteca de Catalunya. Fons Gaziel

Postal d'Alemanya | Autor desconegut | 1900-1920 AMSFG Col·lecció Família Batet

Postal de Suïssa | Autor desconegut | 1900-1920 AMSFG Col·lecció Espuña Ibáñez

LA PRINCIPAL DE LA BISBAL, LA COBLA NO OFICIAL DE GARRETA

Diverses cobles es van fundar les darreries del segle XIX, dues d’elles es mantenen encara avui en actiu i gaudeixen d’un prou ben merescut prestigi: Els Montgrins (1884) i La Principal de la Bisbal (1888) i una tercera, La Principal de Peralada (1890), desaparegué un cop acabada la guerra civil, després de mig segle de brillantíssima trajectòria.

D’aquestes tres històriques cobles, la cobla bisbalenca va ser qui va tenir un paper fonamental en la divulgació de les sardanes de Juli Garreta, obres que en aquells moments no gaudien de gaire acceptació ja què el públic considerava que no eren balladores, tal i com explica Isidre Molas en el seu llibre Juli Garreta i Arboix 1875 - 1925:

“La seva música no agradava als dansaires d’aquella època i possiblement tampoc als d’ara i no es prodigaren massa les audicions de sardanes garretianes”.

Tot i això, l’aposta de La Principal de la Bisbal i el seu director Josep Mª Soler per la música del compositor guixolenc va ser molt ferma i decidida, fet que va generar una important col·laboració i admiració mútua.

Els moments més àlgids d’aquesta col·laboració van ser quan La Principal guanyà l’any 1902 la medalla d’or del concurs de cobles de Barcelona amb la interpretació de La fada (1902) i enregistrà els anys següents moltes sardanes seves amb la discogràfica francesa Gramophone. La relació de Juli Garreta amb La Principal de la Bisbal també li va obrir les portes de l’amistat amb Pau Casals, el seu introductor en el món musical barceloní.

El dia 1 d’agost de 1932, el President Macià li atorgà el títol de “Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya” durant el concurs celebrat a Sant Feliu de Guíxols, títol que li restablí el President Tarradellas l’ any 1978.

Primera formació de la Principal de la Bisbal amb la qual obtingueren un premi dom a millor cobla | Autor desconegut | 1892 Arxiu de la Principal de la Bisbal

La cobla La Principal de la Bisbal formant com a "Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya | Autor desconegut | 1932 Arxiu de la Principal de la Bisbal

EL CAS STRAVINSKY: “MÉS GARRETA”

L’any 1924 l’empresari Joan Mestres va contractar a Igor Stravinsky, el músic europeu més polèmic i alhora reconegut del moment, per dirigir una sèrie de concerts amb l’Orquestra Pau Casals.

En els tres concerts, celebrats al Gran Teatre del Liceu, els dies 13, 16 i 19 de març, Stravinsky va dirigir, entre d’altres, les simfonies Júpiter, de Mozart i la Setena de Beethoven, a més d’obres d’ell mateix com Scherzo fantàstic o la suite L’ocell de foc.

El dia 19 de març l’Ateneu Barcelonès va obsequiar el mestre amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Barcelona, tal i com explicà el doctor i escriptor Jeroni de Moragas en un article al diari La Publicitat:

“...la Cobla tocà davant del gran músic belles sardanes, i el colós de la música russa quedà encisat de la nostra música, dels nostres instruments. A través del monocle, el seu ull escrutava els moviments de la cobla; la seva oïda, per on havien passat tots els sons, escoltava atenta aquella sonoritat nova, i de tant en tant feia una exclamació de sorpresa; ho trobava esplèndid. Pep Ventura, amb el Per tu ploro i el Toc d’oració, el commovia per la senzillesa de la melodia i Serra amunt, d’en Morera, l’ha trobà admirable. Després de sentir el Juny ha demanat “Més Garreta!, més Garreta!”, l’espontaneïtat d’aquella sardana l’encisava, la seva tècnica el sorprenia.”

En acabar el concert, Stravinsky va demanar que li enviessin unes quantes sardanes per estudiar-les i melodies populars catalanes amb el compromís de compondre’n una. Darreres investigacions confirmen que aquest fet no arribà a produir-se, però és prou significatiu de l’impacte rebut en conèixer la cobla i la sardana. En el sopar de comiat que li van fer a Barcelona, Garreta i Stravinsky es pogueren saludar i conèixer.

UN COMIAT ABRUPTE

El dia 19 de novembre de 1925 Juli Garreta va caure malalt i, el que semblava inicialment ser una forta grip, es va complicar fins a l’insospitat desenllaç el dia 2 de desembre. Garreta mor amb 50 anys, encara molt jove i en la màxima plenitud compositiva.

La seva mort va causar consternació i l’enterrament de les restes de l’insigne compositor va cobrar característiques de màxim dol per part del poble guixolenc. El dia 3 de novembre, a les tres de la tarda, el taüt fou col·locat al cim del carruatge mortuori bellament adornat per infinitat de corones de flors. Els comerços i fàbriques tancaren les seves portes en senyal d'aflicció i s'afegiren al pas del seguici fúnebre. Actes d’homenatge es van multiplicar per tot el territori i personalitats de la música i la cultura catalanes en van realçar la seva figura.

Fruit del treball de la comissió creada l’any següent de la mort de Garreta, l’any 1932 s’inaugurà als jardins de Sant Feliu que duen el nom del músic, l’escultura en homenatge a Juli Garreta, obra de l’Enric Monjo i Garriga. En aquest acte van participar les màximes autoritats locals i nacionals amb el President de la Generalitat Francesc Macià al capdavant.

Retrat de mig cos de Juli Garreta | Autor Ricard Mur Dargallo | 1920-1925 AMSFG Fons Yolanda Albertí Rosell

Cotxe funerari de l'enterrament de Juli Garreta passant davant de la seva rellotgeria | Autor desconegut | 1925 AMSFG

JOSEP MARIA VILÀ I GANDOL

D’entre tots els músics i compositors guixolencs vinculats al món de la sardana, cal destacar amb lletres majúscules el nom de Josep Maria Vilà i Gandol (1904 – 1937).

Després de rebre les primeres lliçons de solfeig amb els professors locals Agustí Figueras i Ramon Novi va ingressar a l’Escolania de Montserrat. De retorn a Sant Feliu, l’any 1921, entrà a formar part com a contrabaixista del Quintet Garreta i continuà la seva formació musical amb el mateix Garreta, de qui va ser el seu deixeble predilecte.

Organista de la capella de música parroquial, durant la seva vida va formar part de diverses formacions locals com l’Orquestra Joventut Artística, l’Orquestrina Guíxols o el Dazzling Jazz (1934), de la qual seria el director.

Com a compositor, va escriure ballables, cançons, obres corals, música religiosa i unes seixanta sardanes que foren estrenades en la seva majoria per la cobla local Unió Guixolenca (1924-1927).Vol de gavines, Boira, Confidències, Flor de maig, Esclat d’amor i Mar Plana són algunes de les més destacades. Destaquen també les seves obres per a cobla Scherzo (1926) i La filadora(1927), i L’endemà de bodes(1932).

La seva prematura mort ens va fer perdre uns dels músics amb més talent i futur d’aquella època, amb un segell personal i una alçada comparable als més grans compositors del món de la sardana.

Orquestrina Guíxols amn Josep Mª Vilà al piano | Autor desconegut | 1931 AMSFG Col·lecció Espuña-Ibáñez

Actes d'homenatge a Josep Mª Vilà | Autor Pere Rigau Poch | 1965 AMSFG Fons Pere Rigau Poch

EL RECONEIXEMENT

Ben poques personalitats generen un consens tan rotund en l’exaltació de les seves virtuts com la de Juli Garreta. Ha estat admirat per tot el món musical en totes les èpoques. Però, a més, en la dècada dels anys vint, moment en què la sardana i la cobla tenien molta presència en els mitjans de comunicació, la figura de Juli Garreta va ser lloada per molts periodistes i va atreure la mirada de molts intel·lectuals, fent créixer exponencialment la seva fama. D’ell van dir:

Pau Casals: He perdut un amic, un cor noble, Catalunya ha perdut un geni.

Josep Pla: Garreta apareció al fin, con su enorme alegría, como un cachorro de león sonriente: su música era meridiana, solar, saturada de exaltación y de placer. ¡Qué brillante delicia! Las viejas plazas de los pueblos de mi país, morenas y doradas por el sol de los siglos, resplandecieron de pasión dionisíaca.

Marià Vinyas: Garreta evitava sentir massa música a part, naturalment, la seva. No per egoisme, sinó perquè tenint plena consciència dels seus dots extraordinaris, formidables d'assimilació, sentia com una temença de perdre o afeblir la seva originalitat.

Eduard Toldrà: Tota l’obra de Juli Garreta és la d'un home pur d'intenció, fidel tothora als imperatius de la seva consciència, lliurat al seu treball amb tota l'ànima i amb tot desinterès. És, per tant, l'obra d'un ver artista. Proclamem-ho així als quatre vents.

Agustí Calvet “Gaziel”: Juli Garreta fou tot un cas genial de vocació, que no tingué la sort de poder-se formar i polir a fons i amb disciplina. Fou un mestre de les sardanes i un revolucionari de la nostra dansa.

Ricard Viladesau: El compositor que més m'agrada és Garreta. Té una inspiració meravellosa i una volada extraordinària, no hi ha hagut cap altre que s'hi hagi pogut comparar.

Xavier Montsalvatge: Les sardanes de Garreta són un estrany exemple de musicalitat i caràcter, obres mestres d’una categoria definitiva dins el panorama de la música catalana.

Inauguració del monument a Juli Garreta per part del president de la Generalitat Francesc Macià | Autor desconegut | 1932 AMSFG Col·lecció Espuña-Ibáñez

Pau Casals a la seva casa de Sant Salvador | Autor Pdesconegut | 1920 ANC Fons Pau Casals

Agustí Calvet "Gaziel" i Josep Pla | 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Gaziel

ELS VIATGES BLAUS

L’any 1927, l’empresari i activista cultural ganxó Jaume Marill es traslladà a viure a Barcelona. Com a president del Foment de la Sardana de Barcelona inicià una de les activitats més originals que es van realitzar els darrers anys de la dècada dels vint: les excursions marítimes en vaixell. El 27 d’agost de 1927, a les cinc del matí, salpava del port de Barcelona en direcció a Sant Feliu de Guíxols la motonau Virgen de África amb una munió de sardanistes i la cobla La Principal de Bages, que hi va interpretar diverses sardanes durant el viatge i Juny, l’obra magna de Juli Garreta, en arribar a Sant Feliu.

L’any següent, Jaume Marill va comercialitzar la idea i organitzà altres sortides marítimes en direcció a la Costa Brava amb el nom genèric de l’agència de viatges que regentava: Viatges Blaus. Marill no cercava només fer negoci amb els viatges, sinó que volia que aquestes excursions fossin també una experiència amb un marcat vessant cultural. Així l’any 1928 en va organitzar una amb l’Orfeó Català i el seu director Lluís Millet com a viatgers, també acompanyats de la cobla La Principal del Bages. Els anys següents l’empresa va continuar realitzant altres viatges, en els que sempre hi participava una cobla interpretant sardanes, sovint escrites per l’ocasió: Mar blava de Joaquim serra, El meu barco d’Enric Morera, Costejant i Mar Plana de Josep Maria Vilà i Gandol i Al ritme de les ones de Josep Blanch i Reynalt, van ser estrenades en aquests viatges.

L’admiració que Marill sentia per Juli Garreta era molt gran, i en cada viatge el compositor ganxó va ser protagonista amb una destacada presència de sardanes seves:Mar d’argent, Carmeta, La donzella de la costa, Giverola, Pastoral i Juny es van interpretar en el viatge del dia 1 de juliol de l’any 1928.

Els Viatges Blaus van ser molt apreciats per les institucions locals, que van recolzar amb entusiasme l’aparició del turisme marítim a Sant Feliu.

Vaixell "J.J. Sister" en un dels viatges blaus organitzats per lluís Marill al port de Sant Feliu de Guíxols | Autor Ricard Mur Dargallo | 1928 AMSFG Col·lecció Antoni Vidal Perxer