Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×
logo Exposició
EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 01 de Juliol de 2021

La indústria surera a Sant Feliu de Guíxols

L'escorça de l'alzina surera, és a dir, el suro, ja s'utilitzava a l'antiguitat per a diferents usos. Plini el Vell al s.I d.C., a la seva obra “Naturalis Historia”, ja esmenta que el suro s'emprava en les xarxes dels pescadors, per tapar receptacles com àmfores i botes, i per fabricar calçat hivernal femení.

Dos segles de la història de casa nostra venen marcats per l'activitat surotapera, és a dir, la fabricació i comerç de taps de suro. Si a la primera meitat del s. XVIII l’activitat laboral a la vila és majoritàriament de jornalers treballant al camp i descarregant vaixells al port, seguida per l’activitat de mariners, pescadors i petits artesans, a mitjans de segle s’incrementa notablement l’activitat i organització dels tapers i Sant Feliu s’especialitza en el treball del suro i el comerç marítim.

El 1784 hi havia uns cinquanta obradors locals que donaven feina a prop de dos-cents treballadors que artesanalment, amb eines simples i emprant diferents tipus de ganivetes, feien els taps a mà. A la darrera dècada del segle Sant Feliu ja apunta com a principal centre comercial surotaper i té quatre grans comerciants de taps i extractors de suro; rellevància que consolidarà als primers decennis del s. XIX. El 1803 es constitueix el gremi de tapers.

Durant el convuls segle XIX l’assentament de la industrialització -amb alts i baixos en funció de la conjuntura política del moment, i de l’etern conflicte entre el lliurecanvisme defensat per exportadors i propietaris i el proteccionisme proposat pels fabricants- és lent però progressiu, la indústria surotapera s’imposa. El 1835 unes seixanta fàbriques donen feina a cinc-cents quaranta treballadors, la disponibilitat de mà d’obra afavoreix nous emplaçaments industrials i l’arribada i assentament de capitals i d’industrials estrangers. El 1845 es funda a la nostra vila la banca R. Vall Vicens amb l’objectiu de cooperar amb el comerç surer.

Els darrers decennis del segle XIX, seran els de l’expansió del comerç i la fabricació de taps de suro afavorida per l’aparició de màquines senzilles i d’acció manual, com la de triar o la de garlopa que, accionada manualment, es feia servir en la producció de taps de qualitat baixa mentre que els trefins encara es produïen de forma artesanal, a mà.

Amb el canvi de segle creix l’impuls tecnològic al sector fabril surer, la progressiva mecanització del procés productiu permet la diversificació de productes derivats del suro -aglomerats, discos, paper de suro-, així com la intensificació de la incorporació de la dona al mercat de treball; els processos duts a terme amb màquines estan ocupats principalment per dones -esmerilat, tria...- mentre que els homes es reserven els més tradicionals com el de trefinaire i carrador.

L'esplendor de la indústria surotapera començarà a apagar-se amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot i això, actualment, segueix funcionant a casa nostra amb criteris d’alta qualitat, encara que en un segon pla pel que fa a la importància d'aquesta activitat, darrere de la dels serveis, que ha generat l'activitat turística des de la dècada dels 50 del s. XX.

Interactiu de l'exposició

Podeu trobar més informació sobre la indústria suro-tapera al voltant del s.XX a Sant Feliu de Guíxols a l'interactiu tàctil que trobareu a l'exposició

També hi podeu accedir des d'aquesta pàgina:

Comparteix aquesta pàgina