Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
Imatge de l'expo

L’obra del Cançoner Popular de Catalunya

i la recerca dels nostres origens

Monestir | Planta 1

EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 11 de setembre de 2022

L’obra del Cançoner Popular de Catalunya

i la recerca dels nostres origens

Del 01 de juliol de 2022 al 11 de setembre de 2022

Monestir - Planta 1

A partir de l’1 de juliol es pot visitar lliurement a la planta 1 del Monestir, l’exposició que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb motiu del centenari d’un projecte que s’inicià l’any 1922, fins al 1936, i que ofereix una font inesgotable de coneixement musical i etnològic de la Catalunya rural de l’època noucentista, i especialment de la nostra música popular, així com danses, tradicions i tot tipus de manifestacions culturals antigues, recollides a través del treball de camp, donacions i concursos.

Si bé el gruix documental de l’arxiu de l’Obra del Cançoner es troba actualment a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català conserva tota una sèrie de documents relacionats amb l’execució i preparació del projecte, com a fruit de la implicació que hi va tenir l’Orfeó Català i especialment Francesc Pujol, en qualitat de director de l’Obra, així com també el secretari Joan Puntí, que treballaren intensament en l’organització del projecte.

A l’exposició se’n fa una repassada, des dels antecedents relacionats amb l’arreplega de cançons populars a través de publicacions i llibres, així com tots aquells documents que ens ajuden a resseguir l’execució del projecte, juntament amb documentació inèdita.

Entre la documentació més interessant, destaca el llibre d’actes del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner, que va estar vigent fins al 1928 i on s’anotaven totes les donacions, dificultats i altres afers entorn de l’execució del projecte. Així, s’hi poden trobar aspectes com la convocatòria dels concursos, els guanyadors, les donacions aportades per entitats i particulars, el treball dels missioners i la metodologia de l’arreplega de cançons, juntament amb l’ús de la fotografia i els enregistraments al llarg de les missions.

A nivell administratiu també es conserva una llista amb totes les persones que van ser convocades a la primera reunió, en la qual s’explicava com es volia dur a terme el projecte i també un contracte o conveni entre l’Orfeó Català i Rafael Patxot en el qual s’establia el que volien fer.

Comparteix aquesta pàgina

Imatges de l'exposició

Peces sel·leccionades d'aquesta exposició