Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×

Antic Hospital

Planta 1

UNA SOCIETAT CANVIANT:

SEGLES XIX-XXI

UNA EXPOSICIÓ PER ENTENDRE COM ERA I ÉS LA SOCIETAT ACTUAL DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

A partir del proper 28 de juliol la seu principal del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols oferirà una ambiciosa exposició sobre l’evolució de la societat guixolenca.
Aquesta mostra de llarga durada vol fer reflexionar i entendre el món global a partir de l'estudi del cas de Sant Feliu de Guíxols entre ara i 200 anys enrere.

Inauguració: Divendres 28 de juliol, a les 19:00 h.
Espai: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols - Carrer Hospital, 25-35. 17220 Sant Feliu de Guíxols
Horaris de visita: De dilluns a diumenge d’ 11 h. a 14 h. i de 17 h. a 20 h.
Visites guiades: Dissabtes 12 i 26 d’agost a les 20:00 h.




UNA SÍNTESI DE LA HISTÒRIA RECENT

L’exposició enceta una nova etapa per al MHSFG a la nova seu de l’Antic Hospital que fa que, en línia amb els museus actuals, es reivindiqui com un dispositiu cultural de primer ordre que vol plantejar a la societat qüestions que per a les persones són percebudes com a properes.
Per això, aquesta mostra combina el gaudi estètic i lúdic, amb el coneixement de la història recent i la societat actual, a partir de mutacions socioeconòmiques i culturals que van tenir lloc en la transició del darrer terç del segle XIX al segle XX i que van implicar l’entrada del municipi a la modernitat fins el moment actual.
Aquesta síntesi al llarg de tres segles (XIX, XX i el present) beu de la investigació desenvolupada a l’entorn dels Tallers d’Història i recerques recents del propi equip tècnic del Museu d’Història. L’estudi aprofundit des dels anys 1990 de les diverses etapes i canvis en la societat guixolenca que van desembocar en diferents mostres així com gran entrada de peces de caire etnològic és la primera capa del guió i fons exposat. A aquesta se li ha de sumar les darreres recerques, en especial aquelles sobre el turisme de mitjan s. XX i la reflexió sobre el propi concepte de societat i de famílies que conformen aquesta societat guixolenca.

UNA VISIÓ APLICABLE MÉS ENLLÀ DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Aquesta exposició es pot contemplar com un estudi extensiu de cas que, amb variacions, pot fer reflexionar també al visitant d’altres comarques o ciutats. És obvi que tota cultura local té una dimensió universal, global; i que una mostra com aquesta no té només identitat local. Les diferents etapes de l’exposició ens parlen del moviment de persones a través de la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, de les pràctiques i oficis transmesos a través de generacions, de la supervivència i la relació entre uns i altres que coincideixen en el lloc triat per viure.
Una imatge i símbol que es va repetint en els quatre àmbits de l’exposició és el de la badia i el mar que modelen les formes de viure i transformen els paisatges de drassanes i pesca, del ferrocarril que arriba al mar, dels creuers turístics, de les cases de les famílies actuals.
És una mirada calidoscòpica a la transformació de la ciutat a través dels 4 àmbits:
Una badia plena de vaixells
La societat industrial
La Costa Brava
Famílies de Sant Feliu
En cadascun dels àmbits es copsen les habilitats i els oficis, el paper de la dona i dels diferents membres de la família, infants inclosos en l’economia familiar. Els espais de treball i de lleure, tant de les classes més populars com dels burgesos benestants, també tenen el seu lloc a la mostra. L’exposició vol reconèixer tota població anònima, societats plurals al llarg dels temps i també en el moment actual.
Amb una excepció, com és l’apartat específic dedicat a aquells personatges del s. XIX nascuts en un context d’una vila que mirava tant a Amèrica com a les capitals europees, amb els exemples del músic Juli Garreta, els polítics Pere Caimó i Josep Irla, l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel” i el científic i mecenes Rafael Patxot.

UNA OCASIÓ PER VEURE PECES INÈDITES I UNA INSTAL·LACIÓ ARTÍSTICA

L’exposició permet contemplar algunes de les obres ingressades al museu en els darrers anys, restaurades en els darrers dos anys. És el cas per exemple de:

Bandera del Cercle Català de 1900: El 2015, Lluís Palahí, un dels col·laboradors del museu, guardava a casa seva un paquetet plegat a on hi havia una bandera catalana brodada per noies col·laboradores del Centre Català de Sant Feliu de Guíxols del 1900. I és que la bandera porta una cinta que té una inscripció pintada:”Ofrena de les senyoras y senyoretas d’aquesta vila al Centre Catalá any 1900”.
També té un medalló al centre amb una imatge femenina d’estil modernista: una dona d’esquena amb la cara girada de perfil, amb els cabells rossos recollits amb un monyo i lligats amb una diadema de flors (crisantems) i fulles, el vestit de color blau cel porta a l’esquena un fermall d’estil neogòtic i amb la mà esquerra subjecta una branca amb un aglà.
Palahí havia estat vivint a la casa que havia pertangut a Joan Casas i Arxer, fundador del Centre Català, industrial i junt amb la qual família l’oncle de Lluís Palahí, Josep Palahí, van constituir la fàbrica de gas Palahí i Cia. l’any 1908 a Sant Feliu de Guíxols. La filiació catalanista de Josep Palahí i la relació amb la família Casas expliquen el fet que la família conservés aquesta peça. Només havia estat exposada un cop, a l’exposició “De quan Sant Feliu de Guíxols esdevingué ciutat (1870 – 1910)” dels Tallers d’Història de 1993.
Va ser restaurada per Eva Camí i Rosa Flor Rodríguez (Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa) al llarg de 2020.

Maquetes de velers del s. XIX: Els models navals realitzats al s. XIX (bergantí-goleta, fragata, bricbarca i goleta) foren donats per M. Lluïsa i M. Rosa Rabell Gamarra i procedien de la casa de l’industrial Perdrieux, per això algun d’ells denota la tradició francesa . Ha estat una restauració delicada per a recuperar el bon estat en la fusteria exterior i bodegues dels vaixells; dels caps i cordatges, en què no s’han substituït tots sinó que els que estaven en un estat de conservació més bo, s’han allargat i empeltat amb cabs nous de lli i cànem de menes el més semblants possibles als originals.
Louis Perdrieux Detable, nascut a Dives, al departament de Calvados, fou un dels primers industrials del suro estrangers establert ja el 1831 a Sant Feliu. La família Perdrieux va ser una de les famílies més benestants de Sant Feliu de Guíxols de finals del segle XIX i començament del XX. Actualment encara en són testimonis dues magnífiques edificacions situades al bell mig del passeig del Mar, fetes edificar per Lluís Perdrieux Jofre el 1891, i Lluís Perdrieux Cateura (avui coneguda com casa Sibils) el 1892.
Les maquetes han estat restaurades per Yolanda Bergua, Mònica Guitart i Maria De Los Reyes, al llarg de 2022.

“FAMÍLIES DE SANT FELIU” DE L’ARTISTA ADELA PICÓN, 2021-2022

A la part final de l’exposició se situa la instal·lació artística “Famílies de Sant Feliu”, un projecte que vol mostrar com la ciutat està formada per diversitat de famílies, i com aquestes poden tenir diverses maneres de veure el món, o poden estar vivint des de fa molt o des de fa molt poc en aquest lloc de la Costa Brava. I que han decidit que Sant Feliu de Guíxols és el seu lloc per créixer, viure-hi, relacionar-se i envellir.
La intenció de l’artista i també del Museu d’Història és poder tenir una fotografia de família, que esdevé obra artística, sobre un moment de trobada familiar, que sempre és un moment especial, de celebració. En la qual trobada hi té també un paper l’artista, que s’inclou a la imatge i s’ha involucrat des del primer contacte amb les persones que l’acompanyen.
Així el projecte s’ha desenvolupat al llarg de 2020 i 2021 per part de la pròpia Adela Picón amb el suport tècnic tant del fotògraf Jordi Gallego com l’assistència en el muntatge i edició de Mauro Abbühl .

Amb la participació de les famílies:

  • Dkiouak Chahid
  • Sánchez Fernández
  • Martínez Alvarez
  • Golembyovskyy
  • Jammeh
  • Gálvez Hidalgo
  • González Casanovas
  • Dopico Cafarelli-Wenz
  • Colomeda Zaidín
  • Peregrín de Fÿter
  • Skinner Walliser
  • Mas Pujolràs

L’ARTISTA I COL·LABORADORS

Adela Picón és una artista que resideix entre Suïssa i Sant Feliu de Guíxols. Ha realitzat nombroses instal·lacions artístiques, de treball relacional i participatiu, moltes d'elles amb una intenció de reflexió sobre problemàtiques del present. L'artista sempre busca crear un pont entre l'espai d'art i les veïns. Treballa més enllà dels convencionalismes estètics, per acabar interactuant amb la realitat i generant noves dinàmiques de relació amb l’entorn. Amb el Museu d'Història ja havia col·laborat dins l'exposició "De bat a bat. Sant Feliu de Guíxols, un lloc per viure" amb dos projectes. Un, el video "La salutació", en què diferent gent de diferents barris es troben i se saluden, amb un muntatge també en que els personatges es fusionen de forma artística. I el segon, amb la realització d'una catifa de flors dins del museu, feta al llarg de tota una nit al museu amb membres de diferents associacions de veïns de la ciutat, on el disseny mostrava la comparació del Sant Feliu entre 1950 i 2000. Darrerament obres similars seves en l'enfocament han estat la instal·lació "Aquí o allà" a l'estació central de Berna (Suïssa) o el projecte videogràfic “Im Kleefeld” projecte audiovisual amb la col·laboració dels joves d’aquest barri.

Jordi Gallego col·labora en el projecte com a suport tècnic, de manera que es comptarà amb la seva intervenció per a imatges no fetes en un estudi sinó en espais que també suposen certes dificultats tècniques. I sobretot perquè el projecte compta amb la presència de l’artista en mig de cada família. Gallego assessora el Museu d'Història, i la seva darrera col·laboració amb el museu ha estat l'exposició "Memòria d'un repte", a partir del projecte de fotografiar la seva mare, malalta d'Alzheimer.

Mauro Abbühl ha estat al càrrec dels muntatges preparatoris per a les fotografies, així com en l’edició de les imatges. Professional format en periodisme i amb competències en el món digital, ha estat director al llarg de 30 anys de l’entitat ArtLink, amb seu a Berna-Suïssa, que promou l’accés dels artistes procedents del sud i est als mercats o plataformes suís i europeu.

ACTUACIÓ DINS PROGRAMA DE RENOVACIÓ DE MUSEOGRAFIES

Les noves sales han suposat una inversió en adequació i obres a la planta primera de la seu del Museu a l’Antic Hospital, així com d’instal·lació d’equipament i recursos museogràfics. També cal destacar la rellevància en el finançament obtingut per poder restaurar diferents peces de la col·lecció, que es mostren a l’exposició.
L’actuació s’emmarca dins el projecte de renovació de museografies de la Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, en el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona, amb ajuda dins la convocatòria dels eixos 4 i 6 del fons FEDER 2014-2020.

Interactiu Equipaments Turístics de Sant Feliu de Guíxols

Podeu consultar l'interactiu present a l'exposició al següent link.

Comparteix aquesta pàgina