Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×
logo Exposició
EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 01 de Juliol de 2023

La història de la Vila al voltant del monestir

Per les dades històriques que coneixem hem de situar la fundació del Monestir Benedictí a la primera meitat del s. X. Es va triar la badia guixolenca per l'existència d'un bon port natural i la proximitat de la serralada costanera que facilitaria la fugida i donaria certa protecció en cas d'atacs marítims. També hi devia comptar el record de la llegenda del martiri de sant Feliu l'Africà a principis del s. IV així com, molt probablement, l'aprofitament d'algunes construccions anteriors d'època romana baiximperial com ara el mausoleu, del qual se’n conserven restes arqueològiques al basament de la Torre del Fum..

L'establiment benedictí va tenir una gran influència cultural i educadora. Era el centre que preservava el saber i el principal promotor de l'art. Sobresurt la personalitat de l'abat Arnau (1043-1052), monjo de Sant Miquel de Cuixà i amic íntim del bisbe-abat Oliva.

Al voltant de l'activitat del Monestir es va anar formant un raval. El barri va créixer fins a establir habitatges a l'altre costat de la riera, en el que serà l'embrió de la vila medieval, organitzada al voltant de la plaça del mercat. D'aquesta vila medieval en coneixem els trets essencials. Hi havia un nucli urbà envoltat de muralles, torres i portals, per protegir els habitants en un temps de guerres constants. Més enllà, fora muralles, hi havia el monestir-fortalesa, també emmurallat, amb el raval de la Riera. I, a l'altra banda, ja als afores, el raval de Tueda. Una mica més lluny, a Sant Amanç, hi havia un grup de masos dedicats al conreu de la terra.

Dins del recinte emmurallat hi deuria haver d'un a dos centenars de cases, petites, d'un sol estatge i d'un o dos pisos com a màxim, que donaven a uns carrers estrets i irregulars que confluïen a la plaça; és a dir, a un lloc públic més espaiós, rectangular i en part porticat, que esdevindria el centre polític i comercial de la població. A la plaça, hi vivien poques famílies però les que hi vivien eren importants.

L’expulsió dels monjos benets. El revolucionari Pere Caimó

Amb les lleis liberals del s. XIX els monjos foren expulsats, l’edifici passà a ser propietat municipal i les seves propietats foren subhastades. Finalitzà el poder senyoral de l’abat, substituït pel nou poder burgès. En aquests anys sobresurt la figura de Pere Caimó. Cabdill federal guixolenc, que lluità contra el carlisme primer i després contra un nou poder liberal poc democràtic. La revolució liberal de 1868 no va resoldre conflictes històrics, i davant aquesta frustració, el 1869 tindran lloc aixecaments federals, entre ells el foc de la Bisbal liderat per Caimó, que acabaran esdevenint un referent per a la classe obrera.

El circuit visitable a les torres del monestir

El conjunt monumental del monestir, fruit de diversos moments constructius i de diferents restauracions, ofereix un circuit visitable que contribueix a explicar, una mica millor, l’origen de la fundació del monestir. Durant molts segles, ben poques persones tenien accés a l’interior de les torres del Fum (segle X) i del Corn (segle X-XI), que flanquegen la singular façana preromànica de la Porta Ferrada. Les darreres intervencions han fet possible connectar els diferents espais del monestir en un circuit monumental que permet: accedir a l’interior de les torres romàniques, visitar les restes del mausoleu tardo romà situat a la base de la torre del Fum: l'espai on se situa el primer lloc de culte, probablement amb funcions funeràries, anterior a la fundació del cenobi al mateix indret; i gaudir d’un mirador excepcional sobre la ciutat i el mar al capdamunt de la mateixa torre. Aquest conjunt de Sant Feliu de Guíxols és un monestir-fortalesa amb un gran caràcter estratègic i defensiu. Incloïa una muralla defensiva de la que se’n conserva una de les portes d’entrada al recinte monàstic: l’Arc de Sant Benet; tot un seguit de torres de defensa i vigia, un camí de ronda, merlets i matacans.

Comparteix aquesta pàgina