Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×
 

#elmuseudestiu

Antoni Vidal: Sant Feliu, Marsella i les Antilles

25 de setembre del 2020 a les 18:00

Turó dels Guíxols, caseta de Salvament

Marsella i Catalunya estaven unides per uns lligams molt estrets. El 1821 més de la meitat dels vaixells que entraven al port de Marsella provinents d’Espanya eren catalans. De Sant Feliu hi arribaven vins, olis, espart, pells, etc. De tornada portaven productes manufacturats per la indústria marsellesa com sabó, sucre, espelmes o d’altres que circulaven pel port.

Segons “Traficant d’ànimes” de Gustau Nerín, antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, podem saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que entre els anys 1830 i 1840, quan el tràfic d’esclaus ja havia estat declarat il·legal, va fer negoci amb la venta d’éssers humans. Vidal-Frères, propietat d’Antoni Vidal, va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època que tenia a sou el governador de Lamu -Tanzania-, un dels esclavistes més actius de l’àfrica oriental i que fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria -fortificació on eren recloses les persones de raça negra abans de ser embarcades- a l’illa La Reunión. D’allà, els vaixells d'en Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba. Es calcula que en aquest període de deu anys, els vaixells d’Antoni Vidal van abocar a un infame destí d’esclavatge més de 70.000 persones.

Font: Gustau Nerín “Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica” (Pòrtic, 2015)

No obstant això, Antoni Maria Vidal i Calzada passarà a la nostra història local com un dels benefactors més importants de la població. Ja en vida destinia grans quantitats de diners per repartir entre les persones més necessitades de la vila. També sufraga diverses obres de caràcter municipal, com ho fou l’ampliació i adequació d’un nou pavelló de convalescència del nostre hospital. La seva gran aportació, però, seria el llegat que va destinar al poble de Sant Feliu, quan testà a la ciutat de Marsella, el 4 de març de 1867, tot deixant una renda anual de 15.000 francs francesos a repartir de la següent manera: 8.000 francs a distribuir -cada any- a les famílies pobres o als pobres més necessitats de la vila, amb la condició de no poder donar-los menys de 50 francs ni més de dos-cents cinquanta a cadascun. Aquest repartiment, però, havia de fer-se en complir-se l’aniversari de la seva mort. Els restants 7.000 francs s’havien d’invertir per a cobrir les despeses de la contractació d’un o dos mestres “para que los hijos de dicho pueblo puedan ser enseñados, particularmente los pobres, y, si sobrase, vean el mejor empleo que se les pueda dar en beneficio de dicho pueblo”.

Font: Ellianne Richard (2002) “Un ric armador català del segle XIX a Marsella, Antoni Vidal” a Arjau 44, p. 8-12

Comparteix aquesta pàgina:

Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura Diputació de Girona La revisió de les activitats educatives ha rebut suport provinent de la subvenció per a la implementació de programes estratègics i projectes específics dels museus 2023 per part del Departament de Cultura Xarxa de Museus de les comarquesde Girona Fundació Pasqual i Prats Càtedra Martí Casals de la UDG observatori del patrimoni etnològic i immaterial Memorial Democràtic Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana Xarxa de Museus de la Costa Brava Xarxa de Museus Locals Amics del Museu